La música de banda és una activitat cultural ben bonica arrelada des de fa molts anys a les Terres de l’Ebre. La Banda Municipal de Tortosa (1942), nascuda d’agrupacions anteriors, ha sigut molt popular entre els tortosins, que no entendrien molts actes solemnes i festius sense la seua grata companyia. La Banda (li acurcem el nom de forma afectuosa) fa diversos concerts durant l’any (també fora de Tortosa), participa en actes solidaris i a vegades recupera obres del llegat de grans mestres nostres com Lamote de Grignon o Joan Monclús (director de la Banda durant 25 anys i prolífic compositor que va tindre l’encert de crear el pasdoble “Tortosa”, himne que té la màgia de posar la carn de gallina cada vegada que sona perquè fa sentir l’orgull d’on som o vivim). La Banda té i ha tingut grans directors i músics, i ha sigut punt de trobada o de partida d’altres grups musicals, com la Batavia Jazz als anys 40 o la Pensylvania als 80. Fa alegria ressaltar que en els últims anys, i per motius més que justificats, la ciutadania ha incrementat, si encara era possible, l’estimació per la Banda, fent-la més seua. Les entrades per als concerts s’acaben de seguida (el club de fans seguix creixent), perquè la BMT ha estat combinant amb solvència i respecte variats gèneres de música (salsa, jazz, swing, rock, pop, tradicional, bandes sonores, musicals, coral, tributs com els de Nino Bravo o Queen…) amb l’imprescindible repertori característic (pasdobles, sarsueles…).I és que la Banda (barreja de veterania i gent jove) fa goig vore-la i, més encara, sentir-la.
Esta bona marxa de la Banda té un responsable principal: el director, el mestre Juanjo Grau Castells, i encara té més mèrit si tenim en compte que quan va agafar la batuta el 2008 (aviat 20 anys!) no es va trobar precisament amb una situació favorable (no molts components, entre altres dificultats) sinó amb el repte de recuperar la il·lusió dels músics i d’intentar revertir la dinàmica d’una entitat històrica que era (i és) molt més que una formació musical com qualsevol altra i que, per moltes raons, mereixia continuar endavant. El temps va demostrar que la seua designació va ser més que encertada perquè se’n va sortir ben bé, i de quina manera! Juanjo havia començat des de baix de tot (els que el coneixen des de fa molts anys, el recorden ben jovenet, disciplinat, amb l’instrument a la mà) i coneixia les interioritats d’una entitat a la qual ha demostrat una estimació i fidelitat incondicionals. A part de recuperar músics que s’ho havien dixat, una de les mesures que (potser) va ajudar a recuperar la salut de la Banda va ser la incorporació de músics joves ben formats que, des de llavors, s’han anat animant més fàcilment a integrar-se a la Banda en trobar l’al·licient de poder tocar també un repertori més modern. Juanjo ja tenia experiència a l’hora de passar moments complicats, ja que, als 90, sent ben jove, va donar un pas endavant formant part d’un grupet de músics per a millorar el funcionament de la Banda i l’Escola de Música.
El mestre, tota una vida consagrada a la música, coneix centenars de peces de tots els estils, ha format part d’orquestres de ball, de grups de rock i jazz, professor des de fa anys, compositor, director i, per tant, arranjador. (Un incís: pocs es paren a pensar en la complexitat que suposa arranjar un tema per a banda: s’han d’escriure -o crear- les notes de cada instrument -n’hi ha molts- i després que tots junts sonen bé. Es necessiten moltes hores de faena i molta sensibilitat.) Per a dirigir una banda cal també una mà esquerra especial per a coordinar, tractar i treballar amb 40, 50 o més músics (diferents punts de vista, horaris…) quan sabem de tants grups de només 2, 3, o 4 membres que no s’han entès. Juanjo té l’habilitat dels bons entrenadors: sap traure el màxim profit dels músics de què disposa per a cada concert. Per a les actuacions, posa imaginació, idees innovadores (una flashmob…), assumix “riscos” com reunir més d’un centenar de músics i cantants a l’escenari (una aventura prou atrevida). Des de fa unes quantes edicions, el concert de Santa Cecília (patrona dels músics) és una sorpresa ben agradable, més que un concert, tot un espectacle (que rememora d’alguna manera èpoques passades). I com que el mestre guarda bona relació amb molts músics de la zona, no ho dubten a l’hora de col·laborar. Per a estos events, la complicitat amb l’Ajuntament ha de ser sempre estreta, a pesar dels canvis polítics que puguen haver-hi, perquè la música és un idioma universal que té l’impagable do d’unir persones de diferents idiomes o ideologies, i la Banda és un bon exemple, és de tots.
Juanjo, interessat per molts temes de la Cultura (patrimoni, història…), va escriure, després de moltes hores de recerca, el llibre dels 75 anys de la Banda, una altra part interessant de la història local. El que ha fet el mestre Grau a la Banda, a l’Escola de Música i, per extensió, a Tortosa (i el que farà, desitgem) ja ha dixat una petjada important tant en qualitat com en prestigi. L’èxit del mestre ha de traslladar-se a la família (Roquetes, Amposta), als col·laboradors més estrets, a tots els membres de la Banda i al revulsiu de disposar de la Casa de la Música. És de justícia destacar una molt llarga trajectòria de treball ben fet, tenaç, apassionat i (sobretot) molt discret (poc soroll i moltes anous). Felicitats, Juanjo! I molts anys per a la Banda!
